Estany Gran de Cullera - Vida Silvestre

Nom del paratge: Estany Gran de Cullera

Superfície (ha): 246 ha.

Figures de protecció de la UE:

Cap.

Altres figures de protecció:

Zona humida del Catàleg Valencià de Zones Humides (aprovat per Decisió del Govern Valencià al setembre de 2002, en desplegament del que disposa la Llei 11/1994, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana).

Usos del territori:

Cultius: els cítrics dominen el paisatge de la zona i, encara que no tenen relació directa amb el funcionament hídric de l’estany, és important la seua contribució indirecta a la contaminació de les aigües subterrànies. Es reguen per inundació i els drenatges arriben a l’aqüífer (no hi arriben directament). D’altra banda, els cultius d’arròs són més importants a causa de les aportacions de recursos hídrics que impliquen (sobretot entre abril i maig) i el seu efecte depurador. A més, els camps es tornen a inundar entre novembre i maig, la qual cosa té importància com a font d’alimentació i de refugi per a avifauna.

Làmines d’aigua, constituïdes pel mateix estany i la seua xarxa hidrogràfica (canals i séquies) i vegetació palustre a la vora de la llacuna i els canals.

Ús residencial: en l’entorn dels estanys hi ha ocupacions de baixa densitat i cases disperses que impliquen aportacions d’aigües servides a l’aqüífer des de fosses sèptiques.

Infraestructures viàries: a l’oest de l’estany s’ubiquen una carretera d’àmbit local i una via fèrria (Cullera-Gandia) que concentra els drenatges en un sol canal.

Platja: hi ha, al costat de la desembocadura de l’estany en el mar, un curt tram de platja i dunes d’interés per a la conservació.

Descripció científica de l’àrea:

L’Estany Gran, encara que puga paréixer una llacuna costanera, es comporta com un estuari on conviuen les aigües continentals i marines en un equilibri dinàmic incessant, governat per l’acció humana en les entrades i pel règim de vents en les eixides. La hidrologia té el rol principal en el funcionament ecològic de la llacuna; la quantitat i qualitat d’aigües continentals que s’hi aboquen, junt amb les aigües marines procedents del Mediterrani, configuren les bases sobre les quals s’exercixen les activitats de la flora, la fauna i l’home. L’estany exercix la funció de receptor de drenatges superficials i de les distintes surgències subterrànies de la Ribera Baixa del Xúquer, i la convergència d’aigües dolces i marines genera una diversitat d’ambients dotada de gran capacitat d’adaptació que convertix este estuari en un espai de riquesa ecològica única i excepcional.

Importància de l’àrea per a la biodiversitat:

Els hàbitats més importants són, lògicament, els associats al caràcter de zona humida costanera, destacant-ne les llacunes costaneres (*1150). Estan presents, a més, hàbitats com ara 3140, aigües dures oligotròfiques amb vegetació bentònica de characias, vegetació anual primocolonitzadora dels cúmuls de rebuitjos orgànics (Cakiletea) (1210), praderies i jonqueres halòfiles mediterrànies (Juncetea maritimi) (1410), jonqueres mediterrànies (Molinio-Holoschoenion) (6420), pastius salins mediterranis (1410), comunitats de megafòrbia heliòfila o esciòfila (6430), arbusts, tamarigars i espinars de rius, rierols, rambles i llacunes (92D0).

Quant a la flora autòctona, està representada la comunitat lligada al sistema dunar (Ammophila arenaria, Crucianella maritima, Cakile maritima), al medi aquàtic dulciaqüícola (Typha spp., Phragmites australis, Potamogeton pectinatus, P. nodosus) i salobre (Juncus maritimus), i la vegetació riberenca lligada al medi fluvial (Iris pseudacorus, Tamarix gallica). No obstant això, en l’Estany Gran, atés el seu caràcter d’estuari i la fluctuació entre el medi marí i fluvial que comporta, destaca la presència conjunta d’espècies marines i continentals. Entre les primeres cal destacar peixos com ara A. anguilla o D. labrax, junt amb invertebrats decàpodes com ara P. elegans o Portumnus latipes. Entre la fauna dulciaqüícola hi ha un ampli elenc que inclou des d’uniònids com ara Anodonta cygnaea o Unio elongatulus, amfibis com R. perezi, B. caramida i P. punctatus, rèptils com E. scalaris i C. hippocrepis, fins a una àmplia comunitat d’avifauna en què destaquen aquàtiques i passeriformes; en este últim grup cal destacar la capacitat d’acollida de l’Estany Gran per a espècies sedentàries com ara F. atra o P. porphyrio, així com hivernants (anàtids com ara Anas crecca, Anas clypeata o Netta rufina).